Passant el temps.


[M’agradaria dir-te que les flors neixen per veure’t.

M’agradaria dir-te que el sol surt només per tu.

M’agradaria dir-te, dir-te tantes coses…

Però tot el que ofereixo és un silenci etern.]

—————————————————————————————————————————–

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat en mi

Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d’un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d’argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

[LLuís Llach. “Que tinguem sort”]

Doncs bé, hola de nou!
Després d’unes Santes una mica remullades he estat rumiant una mica mentre mirava unes series i em tornava a endinsar en el mon de “Negima!”, un manga que (bé, tot va a gustos) em sembla força entretingut i divertit. Tracta de tot l’enrenou que viu un nen de 9 anys (10 contat segons els japonesos, ja que abans no utilitzaven el 0) quan ha d’anar a fer de professor a una escola de noies (bé… escola escola… el recinte jo crec que ocuparia tota Andorra), concretament a les alumnes de 2n d’ESO a Japó (ell és de Gal·les), per tal de poder convertir-se en un “Magister Magi” (Gran mag). Bé, és tot molt surrealista i extravagant… i de vegades (bé, moltes) una mica pujadet de to. Què hi farem, per a què us feu una idea, és de’n Ken Akamatsu, l’autor de “Love Hina”. Però bé, el recomano per passar una bona estona.

Bé, al que anava. Últimament em noto més… pensativa (?).

I pensant pensant, m’ha vingut a la memòria aquesta cançó de’n Lluís LLach, que cantàvem a coral mentre anàvem a primària (si no recordo malament). I suposo que mitjanament inspirada se m’han acudit uns versos.
Espero que us agradi i passeu una plàcida estona escoltant la melodia.

…Ah! I el dibuix… Un moment d’inspiració… I gana! =P

A reveure! (^^)

//Detalls:
Tècnica: Aquarel·les i retolador punta fina. //

 Esther NC

Anuncis

2 pensaments sobre “Passant el temps.

  1. Merxi wapiximaa!!!! ^.^
    Me busta que te busten!! =P
    Aunque este verano me está costando inspirarme… U_U Biene de tanto en tanto, pero… Estoy con una vagancia…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s