Tornada a la rutina


Unxa després de segles!!

Després de la gran empenta, un tems de descans, per variar! Què hi farem, el que us deia, massa coses al cap, i al final no es fa res.

Doncs bé, ja començat el curs, després d’un any que no va ser gaire “productiu” o interessant des del punt de vista d’ensenyament de temes relacionats amb la carrera, com a mínim des del meu punt de vista, aquest any comencem més forts, i m’agrada. Bé, com a mínim a primera vista, quan toca posar-se 40.000 hores amb una feina o trencar-s’hi el cap, acabes maleint-ho tot, però és la gràcia, no?

Doncs bé. com deia, canvis per tot arreu, i moltes ganes.
Per començar, i per variar, a última hora em vaig decidir per participar en un concurs del videojoc “Guild Wars 2”, del qual recomano mirar-se a fons la part gràfico-artística, ja que és admirable i molt, molt, molt maca. I, com deia, amb la insistència dels meus amics i companys de batalles, vaig decidir començar a jugar, i la veritat és que està molt currat. I després que m’informessin de que hi havia un concurs de Halloween del joc, m’ho vaig estar pensant. Taaaant m’ho vaig estar pensant que a 3 dies pel tancament vaig dir, vinga, som-hi nois, a posar-s’hi! (Tard, ho se, perè més val tard que mai… no? )
I bé, aquí us deixo una mostra del que vaig fer. Es tractava de fer un diorama (una escena en 3D) que tingués a veure amb Halloween i, evidentment, amb el joc. I a contrarellotge vaig treballar, com la majoria de vegades, i a les 9 en punt de la nit, quan tancava, doncs, bé, ho vaig enviar per segona vegada.

I bé, més que res és això. Segueixo en procés de remodelar, i estic preparant un parell de contes/ històries, a més d’il·lustracions, però això no és novetat. I també he de passar a digital les imatges (bé) del tema disseny de personatges. Aviat (espero, com sempre) tindreu novetats.
Espero acabar-ho aviat i poder sentir-me orgullosa del blog!

Fins d’aquí no molt!!!

Esther NC
Blue

Poca inspiració…


Unxa!

Doncs bé, ja torno a ser aquí.
La veritat és que no us puc oferir gran cosa, tinc moltes ganes de fer però no sé per on començar, i acabo sense fer res. O començo a fer una cosa i la deixo perquè no em convenç. A part, potser penso que m’agradaria engegar nous projectes, però no hi poso prou empenta.  Suposo que és una “mala ratxa”, com qualsevol altra.

Per altra banda, parlant d’iniciar nous projectes, he pensat en obrir (a part de la nova secció, que això ja està fet i iniciat – per fi una cosa que realitzo!!-) un “nou blog”. Potser en una altra plataforma. O fer-me algun tipus de web, no sé. Seria més o menys el mateix, però potser en castellà o en anglès: m’agradaria arribar a tanta gent com pugui, però tot i així vull conservar la meva identitat, per aquest motiu no vull deixar de seguir fent les meves publicacions en català (-uuuuuuh!! separatiistaa!!! xD -), però això també suposa que hi ha molta gent amb una barrera idiomàtica. Per la qual cosa, seria continuar expandint el meu món intentant ampliar el públic i mantenir el que ja he estat construint (cosa una mica improbable, perquè amb la poca dedicació que poso al blog…).
No sé, es tracta, suposo, de seguir reflexionant-hi, i posar-hi ganes i treball.
Espero que el nou curs em doni més motius per penjar coses, actualitzar, i ganes de mostrar-vos el que faig. El problema és que on més desenvolupo els meus projectes és a la meva llibreta… I això suposa un avantatge i un “inconvenient” alhora:

-Avantatge: me l’enduc a tot arreu i m’és més fàcil posar-m’hi (encara que com dic, últimament em costa), puc treballar amb comoditat, etc, etc.
-Inconvenient: acabo treballant amb les mateixes tècniques (problema meu), passar-ho a format digital comporta “més feina” (pal), etc, etc.
En resum: Que sóc una vaga, siguem sincers.

I després, que els projectes desenvolupats pel curs… molts no m’acaben de convèncer. A excepció dels que he estat fent a l’àrea de creativitat. I amb això vull donar les gràcies a la meva professora (encara que ja no em toqui) Montse Casacuberta, que com pensem tots els companys de classe, ens ha ensenyat molt més que a dibuixar, ens ha ensenyat a ser persones i ens ha ajudat en tot i més.
I bé, després que penseu que sóc una pilota, com deia, on més m’ha agradat el que he fet és allà, i aquestes properes publicacions us aniré ensenyant cosetes.
Començaré per l’últim treball, el final, en el qual vaig realitzar un stop-motion amb un dels personatges dissenyats a partir de les descripcions que em feien alguns companys.
Podria estar molt millor, però és un començament. (En una publicació anterior ja vaig penjar un altre stop-motion fet per a aquesta assignatura)

 http://youtu.be/BhS7g9Kp3iM

Esper-ho que us agradi! I m’agradaria esperar respostes!! XD (De la il·lusió també es viu! )

Fins aviat!! ^^

Esther NC
Blue

Estrena de nou apartat!!


Unxa!!

Després d’un llarg silenci, molt rumiar i donar voltes a què fer amb la vida, he pensat aprofitar una de les meves grans aficions i amors: les nines.
Bé, com alguns saben, m’apassionen, són la meva perdició, i després de deixar-me uns quants diners, i mal de panxes d’altra gent, he decidit aprofitar-ho per gaudir-ho d’una manera més…”profitosa” que no només de manera personal. Així que he començat a fer-lis fotografíes, en plan “artístic” i tal… xD
Així que, bé, a part de les reformes, que encara estan pendents d’acabar en l’aspecte del blog (i ara amb més motiu), a partir d’ara intentaré fer una secció sobre les nines. Fotos d’elles, vestidets, anècdotes, i històries vàries.

A part, com posa a la descripció del blog, accepto recomanacions sobre què creieu que li falta al blog (a part d’activitat…). Tota opinió és benvinguda!!

Bé, crec que de moment no hi ha molta cosa més per dir…

Fins aviat!!

Esther NC
Blue

De reformes!


Unxa!!
Bé, com que ara mateix tinc un temps de descans entre semestre i semestre, he decidit reformar el blog perquè resulti més atractiu.
Crec que uns quants canvis no li anirien gens malament. I a vera si d’aquesta manera m’implico més en el blog i l’actualitzo més freqüentment.

Comencem per la capçalera. Per aquest motiu he estat començant a experimentar amb la tablet. (Merci @ikariswings per la insistència perquè m’hi posi! xD ) 

Aquesta és la primera il·lustració (feta al bloc a mà en boli, per variar =P) i pintada mitjançant el photoshop, i, com he dit, començant a practicar amb la tablet, en aquesta il·lustració de moment, pel fons i les tipos i algun altre traç.

Per altra banda, m’agradaria comentar una notícia que ha estat revolucionant el món artístic i dels estudiants mínimament crítics i creatius que busquen desenvolupar la seva creativitat en els seu futur immediat amb els estudis, com en el seu futur laboral.

 http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/02/10/actualidad/1328903274_171955.html

“Las escuelas artísticas superiores no pueden ofrecer títulos de grado”

Primer debat que s’ofereix: Per què devaluem l’art??
Però, per altra banda, seria just que tothom pogués oferir una carrera universitària artística?
Penso que els centres primer s’han de preparar i seguir els plans d’estudis, i si els ensenyaments estan “regulats” i aquests centres ofereixen el que s’estableix, em sembla bé que puguin prestar-se a fer-ho, però si els ensenyaments que ofereixen no ho segueixen, penso que no s’ha de considerar carrera o graduació universitària o com se li vulgui anomenar actualment.
I a partir d’aquí entrem en una altra discussió: hi ha estudis millors que altres?? Titulacions que es considerin per sobre de o de més categoria?
Sincerament, no ho crec. Penso que hi ha estudis diferents, que ofereixen aprenentatges de diferents maneres, és a dir, si fas un cicle d’una cosa, penso que estaràs format més intensament en aquest aspecte, en canvi si fas una carrera, des del meu punt de vista, obtens una formació d’un camp més ampli. Però bé, tot són opinions i tan vàlides com qualsevol altra.

I bé, de moment això és tot per avui.
Merci per passarvos i fins aviat!! ^^

 Esther NC

Projectes, i més projectes.


Unxa de nou! ^^
Fa temps que no publico res. Mandra? Sí, força, i distraccions amb feines de la uni i altres temes externs.

Bé, com que últimament no sé molt què fer, he decidit pujar algunes de les coses que he estat fent per la carrera. Són força senzillotes… Però bé, tot és posar-s’hi.

De moment un stop motion fet a casa amb els materials que tenia a mà, (bé, i no tant a mà, perquè anar demanant a la gent taps de suro no és ben bé tenir-ho a mà…), com poden ser una làmina de cartró ploma, una pantalla d’ordinador amb una imatge (sí, cutre, però “a falta de pan…” ) uns taps de suro, com he dit, un cutter i una càmera de fotos. Bé, i anar amb un mínim d’imaginació, perquè com he dit, últimament en vaig escassa per depèn quines coses… A, i per altra banda, un editor de vídeo que no et faci la punyeta.

//Detalls
Títol: Ninu a la Lluna
Autora: Esther NC //

Espero que us agradi. ^-^

Fins aviat!

(PD: Deixaria alguna frase per a la meditació, però potser seria massa escandalosa. Simplement, potser hi ha una massa de dèspotes per el món força innecessària.)

Esther NC

Tanca els ulls. Què veus?


– Tanca els ulls. Què veus?
– Doncs… Res.
– Segur?
– Sí. Home, si vols que t’ho digui d’una altra manera, doncs veig foscor. Negre.
– Segueix.
– No sé! Què més vols que et digui? Està tot… a les fosques. Espera. Ara sembla que apareixen espurnes per tot arreu. Ara colors. És… És com si de cop i volta un munt d’estels il·luminen l’univers, que abans no existia. I està tot viu, tot es mou.
– Sí? Mira a la dreta.
– D’acord.
– És igual?
– No, és… més fosc. Com si les llums per aquí es debilitessin i s’extingís l’univers.
– I a l’esquerra?
– Doncs… Igual que a la dreta.
– Ara mira dins teu.
– Perdona… Però això és força més difícil, per no dir impossible. Amb prou feines puc deixar els ulls en blanc i tu em demanes que els giri completament… Com està el món…!
– Vull dir metafòricament. No ets pas ningú en condicions d’opinar sobre l’enteniment de ningú. No et sembla? Però continuem. Què veus quan et mires?
– Doncs a mi.
– Podries col·laborar una miqueta, no et sembla? Si he de firmar un paper conforme no se te’n va la pinça cap un altre penjador i em forces a fer-ho aviat, com a mínim m’asseguraré que no estàs com per tancar-te en un manicomi. Que prou mal has fet.
– D’acord, d’acord! Doncs veig una persona esvelta, prou atractiva, ben formada i si dius per dintre, doncs crec que tinc tots els òrgans en ordre, encara que potser l’alcohol ja ha començat a afectar el fetge.
– Bé… I què en diries de la teva manera de ser?
– Uh… Doncs em considero una gran persona, amiga dels seus amics, generosa, i amb una capacitat innata per caure bé a la gent. Tot i així, potser sóc una ànima massa tímida i reservada. Potser això em suma atractiu.
– És ironia, oi? Una broma força recurrent en pacients com tu. Va, vinga, fes el favor de sincerar-te.
– Oh…! Què esperes?! Una sorprenent confessió on et digui: Oh… No saps les ganes que tinc, vaja, ni te les pots imaginar! , de sortir allà fora i… uf… primer un cop sense voler, després una lleugera escopinada… Agafar el primer coll que trobi i començar a pressionar i pressionar, fins simplement notar que per allà ja no hi ha un sol àtom d’oxigen que circuli per demanda expressa de l’organisme. O abraonar-me sobre el primer ésser que se’m passi per davant i clavar-li qualsevol cosa que, aparentment o no, es pugui endinyar. O, qui sap! Treure una arma de foc del no res i començar a etzibar trets a tort i a dret. Incendiar un bloc de pisos, destrossar vehicles, inundar sales sense ventilació…
– Creus que és això el que busco?
– És possible.
– Doncs si és així, ja ho he trobat. Portàvem esperant una cosa així força temps. Ets el primer experiment que dóna un resultat positiu.
– Ha! Bona, la broma!
– Em veus cara de ser bromista? Firmaré el paper. Sí. Però d’internament etern a un psiquiàtric. Pots estar satisfet de la teva intel·ligència. Ens ha fet molt servei.

Hola de nou.
Espero que aquest diàleg us sembli mínimament entretingut. Simplement deliris mentals que m’encuriosia posar per escrit en algun lloc, i ja que hi és, doncs d’alguna cosa ha de sevir el blog.
Bé, com ja vaig dir a l’altra actualització, ja s’acaben les vacances per a molta gent, o per alguna. Si més no, esperem no acabar embogint per la feina i començar a tenir desitjos de “matar-los a tots”!
I bé, la il·lustració, doncs com el diàleg, no hi té res a veure, únicament ganes d’experimentar.

Gràcies per seguir per aquí i fins aviat!

//Detalls:
Tècnica: Retolador punta fina i photoshop. //

Esther NC